Malsons, terror i una butaca d’escai

Malsons, terror i una butaca d'escai

Érem petits i teníem por de quasi tot. Potser era molt valent a l’hora de plantar cara als mestres i fer bretolades, però referent al cinema o a les sèries era el més poruc. La imatge de la Diana de V menjant una rata i desencaixant-se la mandíbula és una imatge que em perseguirà per sempre més. Tot i que comprava les gominoles de rata i la imitava… 😛

Els dissabtes al matí m’amagava sota la manta quan sortia l’Alaska a La Bola de Cristal. Li tenia pànic perquè pensava que era una bruixa de veritat. I al vespre feien Històries increïbles de l’Spielberg, i se’m feia impossible dormir plàcidament. A l’habitació se m’apareixien ombres fantasmagòriques i siluetes de monstres. L’única manera de poder dormir era llegir fins a la sacietat tota la col·lecció de còmics.

Però una de les pitjors èpoques va ser la moda de les pel·lícules d’en Freddy Krueger. Com si compréssim drogues o pornografia, ens tremolaven les cames quan entràvem al videoclub a provar sort aviam si ens la llogaven. Un cop aconseguit el material havíem de trobar una casa buida i fer-nos els milhomes i mirar-la fins al final. Maleïda pressió social!

Allò ja era massa, un assassí que si el somiaves se t’apareixia a la realitat… Ell va ser el responsable de molts traumes infantils.

Per arrodonir-ho, els xiclets Sonric’s venien amb cromos d’en Freddy i, és clar, era inevitable pensar en ell amb tot el marxandatge que et trobaves. Així que, tard o d’hora, l’assassí del carrer Elm apareixia en els teus somnis i a l’endemà et venia la paranoia. Sabies que, tard o d’hora, t’esbudellaria amb les seves urpes.

Per sort teníem la reposició de La Família Monster, del 1964, doblada al llatinoamericà. La sèrie et feia perdre una mica la por i el respecte als vampirs, homes llops i altres criatures. Però l’estètica de la Lily Munster, la vampiressa, em recordava l’Alaska, així com l’Elvira (Cassandra Peterson). Aquelles dones eren els personatges més terrífics per a mi.

I les pel·lícules que em feien suar de tal manera que la pell de les cuixes se m’enganxava a la butaca d’escai eren AlienEl retorno de los muertos vivientesLa Profecia i la pitjor de totes… Al final de la escalera.

Per sort, mai sabré que hi havia al final de “la escalera”. Era impossible aguantar més de cinc minuts d’aquesta obra macabra.


15 comentaris

  • Esther

    16/01/2018

    A mi em feia por el pallasso de IT

    Respon
    • Sid Mercadé

      16/01/2018

      Gràcies pel teu comentari! Quedes apuntada per el sorteig.

      Respon
  • Marcos

    16/01/2018

    A mi el Freddy!!!!!!!!!!!

    Respon
    • Sid Mercadé

      16/01/2018

      Gràcies pel teu comentari! Quedes apuntat per el sorteig.

      Respon
  • Sallirt

    16/01/2018

    Els que realment em van fer mirar moltes vegades sota al llit abans d’anar a dormir van ser els gremnlins! Adorables criatures, gizmo i cia.

    Respon
    • Sid Mercadé

      16/01/2018

      hAHAHA! El pitjor era quan sortien les boles de pèl reproduint-se. Quedes apuntat al sorteig, sort!

      Respon
  • Elisenda

    16/01/2018

    Freddy Krueger! Quina por!! Recordo el “pasaje del terror del Tibidabo”. Quin trauma.

    Respon
    • Sid Mercadé

      16/01/2018

      I tant! A sobre l’actor que feia de Freddy era un arxi-enemic meu, encara era pitjor d’adolescent. Quedes apuntada al sorteig.

      Respon
  • Laia

    16/01/2018

    El de la matança de texas…tot i ser dels 74….em feia poreta maxima !

    Respon
    • Sid Mercadé

      16/01/2018

      Si hahaa maleït psico-killer… Quedes apuntada al sorteig, sort!

      Respon
  • Antoni

    20/01/2018

    a mi les bessones de el resplandor

    Respon
    • Sid Mercadé

      22/01/2018

      Gràcies, quedes apuntat per el sorteig.

      Respon
    • Sid Mercadé

      31/01/2018

      Enhorabona has guanyat el pòster d’Alien! Tens un correu demanant-te la teva adreça per poder-te’l enviar.

      Respon
  • Jordi M.

    21/01/2018

    A mi em feien por els fantasmes de Scooby Doo :-))

    Respon

Deixa un comentari