Browse Tag

anys 80

Els anys 80 a Barcelona.

Apunts post-electrònics articles d’en Sid Mercadé. Una sàtira sobre reflexions i anècdotes autobiogràfiques de com era Barcelona als anys 80 i els 90. Els seus costums, llocs, racons desapareguts. Un món que ha desaparegut… Benvinguda a un lloc per la nostàlgia. El 1975 ja hi havia l’obertura total del mercat internacional. Això vol dir que els pagesos i les pageses s’havien de prostituir venent els naps i les patates a meitat de preu, per dir-ho d’alguna manera. L’enorme competència amb la resta d’estats d’Europa feia trontollar la nostra agricultura, mentre la globalització feia els seus primers passets.

Les aventures de Tom Sawyer [1876-1980]

El que més fascina d’aquesta obra és que, més de cent anys després, tots els que vam viure la moda de Tom Sawyer ens hi vam identificar ràpidament. Un nen que avorreix profundament el sistema educatiu i a sobre els diumenges ha d’anar a missa. Keep Reading

Divendres bikini, dissabte pinya…

A casa érem molt de costums. Teníem llistes de tasques a la nevera i horaris darrere la porta de l’habitació: dilluns piscina, dimarts i dijous judo, els dimecres anglès, divendres guitarra i els dissabtes a l’esplai.
Així que a la que provàvem una cosa nova i ens agradava, sempre li fèiem un lloc al nostre estricte dietari. Keep Reading

Malsons, terror i una butaca d’escai

Malsons, terror i una butaca d'escai

Érem petits i teníem por de quasi tot. Potser era molt valent a l’hora de plantar cara als mestres i fer bretolades, però referent al cinema o a les sèries era el més poruc. La imatge de la Diana de V menjant una rata i desencaixant-se la mandíbula és una imatge que em perseguirà per sempre més. Tot i que comprava les gominoles de rata i la imitava… 😛 Keep Reading

La guerra gasosa va matar el Nadal

VIDRE RETORNABLE ANYS 80

Tanco els i ulls i recordo l’olor de les juntes dels envasos de vidre, els cromos que hi posaven i les espectaculars serigrafies que tenien les ampolles. En qüestió de segons torno a la infantesa i començo a recordar…  Keep Reading

Màsters del sistema educatiu

Tenia malestar i una sensació horrible, alguna cosa no anava bé. Les galetes i la xocolata no tenien el mateix gust de sempre i al carrer hi havia un soroll infernal. Era un maleït dilluns… Keep Reading

Senyals de l’apocalipsi: L’edat de plàstic

Senyals de l'apocalipsi: L'edat de plàstic

De ben petit, ja era conscient que els diumenges eren el pitjor invent de la història. Mentalitzar-se que el dia següent havies de tornar a l’escola era dur i agonitzant. Així que havia d’aprofitar cada instant abans de complir condemna fins divendres a les cinc de la tarda.

Els diumenges les parets de gotelé em queien a sobre. Un cop esgotades les piles de botó de tota la casa per a la maquineta de marcianitus, era el moment de dir que ja havia fet els deures i que baixava al carrer. Keep Reading

Supermercats: Pira’t al Pryca

Supermercat Pryca

Al llunyà 1959, els senyors Carbó, Prat i Botet (CA-PRA-BO) van decidir apuntar-se al carro dels supermercats després de veure l’èxit que havien tingut el El Corte Inglés o les mítiques Galerias Preciados.

Tot i que aquest sector començava a tenir cada cop més clientela, la majoria de gent del barri seguia preferint comprar les llenties a la senyora Coma ja que ella cada dia comprava el diari al senyor Patrick de la llibreria del costat i ell comprava el pa a la Carmen. Teníem l’estrany costum fenici de col·laborar entre comerços per crear un teixit veïnal.

Els supermercats els freqüentaven tres tipus de persones: els mandrosos, els llepafils i els escurats.

  • Els mandrosos: aquests s’aixecaven de les butaques d’escai i feien la compra del colmado, del mercat i de la drogueria en un sol establiment.
  • Els llepafils: aquells que buscaven productes difícils d’aconseguir i feien una expedició a la recerca de la sal amb trufa.
  • Els escurats: poc a poc, la gent va començar a comprar als súpers pels seus preus ajustats. Els colmados s’arruïnaven en una guerra impossible de guanyar contra les multinacionals: La guerra Fanta. Keep Reading

Introducció: La Guerra Fanta

L’altre dia vaig baixar al supermercat. Reggaeton a tot volum, la il·luminació m’encegava i el cap em donava voltes. És cert que sóc una mica neuròtic i tendeixo a exagerar, però allò era insuportable. Així que vaig afanyar-me a buscar les quatre coses que volia comprar i vaig sortir corrents d’allà.

Quin estrès per quatre rampoines!

En arribar a casa vaig posar-me nostàlgic, per variar. Vaig començar a recordar les compres que feia amb la mare al colmado. Quan anàvem al mercat, quan era un infant i no havia de pagar res… Poc a poc vaig tranquil·litzar-me.

Després d’una estona de serenitat, de cop i volta vaig començar a entristir-me. Aquell món tan senzill i calmat de la meva infantesa només existia dins del meu cap. Em sentia com un iaio en recordar aquells temps, així que, ràpidament, vaig començar a escriure aquests apunts per si algun dia perdés la memòria i no pogués tornar a fer aquest viatge al passat.

Keep Reading