Les aventures de Tom Sawyer [1876-1980]

El que més fascina d’aquesta obra és que, més de cent anys després, tots els que vam viure la moda de Tom Sawyer ens hi vam identificar ràpidament. Un nen que avorreix profundament el sistema educatiu i a sobre els diumenges ha d’anar a missa.

De petit era fàcil pensar que si t’hi assemblaves eres un brètol. Però al ser el protagonista d’un llibre, d’una pel·lícula i fins i tot d’un anime… tant dolent no podia ser. Així que als anys vuitanta, quan la moda d’en Tom va revifar, molts ens sentíem orgullosos de seguir els seus passos; escapar-se de classe, anar descalços o amagar-se bosc endins quan sonava el campanar de l’església.

Durant les eternes classes d’EGB, sovint la meva imaginació em portava a Saint Petersburg. Aquell petit poblet imaginari del segle XIX on el paisatge era més bonic i distret que la nostra grisa ciutat.

Quan la mestra llegia la lliçó, em treia les sabates i sortia per la finestra d’un salt corrents cap al meu racó preferit del bosc. Allà, al costat del riu, pujava dalt d’un arbre i em capbussava en l’aigua fins acabar exhaust. I després d’una bona sessió de mandres i badalls tot mirant els ocells, arribava el meu amic Huckleberry Finn disposat a baixar pel Mississipí en un barril. La vida era preciosa…

A l’escola també hi havia una Becky, i és clar, jo n’estava profundament enamorat. Educada, amb unes notes impecables i amb la roba ben polida. Quina possibilitat tenia un brètol com jo de robar-li el cor? Però de tant en tant em feia cas i la feia riure amb les meves pallassades, aquells dies feien que assistir a l’escola fos menys depriment i avorrit.

Càstigs, garrotades i sermons quan tornaves a la realitat. Que injust era que et castiguessin pel sol fet de ser un nen amb imaginació i unes grans ànsies de viure aventures fora d’aquelles quatre parets.

L’autor

Samuel Langhorne Clemens va escriure obres mestres sota el nom de Mark Twain. Nascut a Florida al 1835 d’on ràpidament es va mudar a Hannibal, ben a prop del Mississipí. Aquell indret el va inspirar a inventar-se el poble de Saint Petersburg i els seus habitants.

Cinema i televisió

A l’any 1938, en Norman Taurog es va encarregar de dur les aventures del jove orfe al cinema. Recordaràs l’esgarrifadora escena de quan en Tom està declarant contra l’indi Joe. Amb una mirada intimidatòria i plena d’odi, en Joe no li treu els ulls de sobre mentre el pobre orfe explica tot el que ha vist al cementiri. De sobte, l’indi li tira el punyal enmig del judici i fuig trencant una finestra. Una escena difícil d’oblidar quan ets un crio.

Una altra de les escenes més mítiques és la de la tanca. La tieta el castiga a pintar la tanca de la casa, i poc després fa creure a un noi que pintar és molt divertit. El convenç tant que fins i tot el noi li acaba oferint un tros de poma i una balda de bronze. Més tard, altres nens i nenes s’apunten a subornar en Tom per fer la seva feina.

Al 1973, una jove Jodie Foster va interpretar la Becky en un musical i al 2011 encara es va fer una pel·lícula.

Al 1980, els estudis de la Nippon Animation van tenir l’encert d’animar en Tom Sawyer en 49 episodis, que van fer que es tornés a posar de moda.

Marxandatge

Tot i que l’anime ens va arribar uns anys més tard, l’estrena de la sèrie per TV1 va ser un gran èxit. Les llibreries tornaven a omplir-se de contes i àlbums de cromos d’en Mark Twain. Als colmados venien pastissets de Cropan amb regals de la sèrie i als quioscos venien els trencaclosques de Juedsa i figures de plàstic d’en Tom i els seus amics.


Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada